"‘Infiltrats’: Amistad y lealtad antes que la policía en el nuevo thriller"

“Cuídense entre amigos, no la policía” es un lema que resuena día tras día en las redes sociales y en las pancartas que se levantan en cada movilización. Un eslogan que refleja el rechazo y la desconfianza hacia las autoridades encargadas de velar por la seguridad pública, y que indica que la verdadera protección debe centrarse en los vínculos más cercanos de los ciudadanos. Sin embargo, en los últimos años, la línea que distingue los cuidados proporcionados por los cuerpos de protección civil y la comunidad se ha ido desdibujando. La figura del infiltrado, que solíamos ver únicamente en películas de intriga y suspenso, se ha convertido en una triste realidad cotidiana en nuestro país. Y las consecuencias son devastadoras.

Diumenge passat es va emetre a TV3 el documental Infiltrats, un reportatge que desvela una xarxa d’infiltració policial a Catalunya i València gràcies al treball periodístic del mitjà La Directa. Quatre agents amb identitats completament falses —des del nom i cognoms fins als estudis i el lloc d’origen— van aconseguir integrar-se en moviments de l’esquerra militant, participar-hi i, en alguns casos, estar al capdavant de protestes amb tanta repercussió com la de l’empresonament del cantant Pablo Hasél. Aquests agents encoberts, tres homes i una dona, van mantenir un fort grup d’amistats i relacions de parella llargues, totes vinculades amb la ideologia progressista que tenien ordre d’investigar.

La gairebé hora que dura el reportatge Infiltrats no atén a com es desenvolupa, des del principi, la infiltració de l’operació de les forces de seguretat nacionals, constituïda per exalumnes pertanyents a la mateixa promoció de l’escola de policia d’Àvila. L’inici del visionat és in media res, és a dir, quan els companys de militància i els entorns més propers són assabentats que han estat convivint amb algú que, simplement, no existia. Algú que era una fantasia i no la cara visible d’allò contra el que lluitaven en equip. La reacció de les persones afectades, no desitjable per a ningú: no només és la seducció i manipulació a què havien estat sotmesos molt de temps, amb falses promeses de vincle sexoafectiu, per tal d’obtenir informació que després feien servir en jutjats i altres operacions polítiques sense el permís ni declaracions prèvies; és també l’estranyesa del dol, la desconfiança que carreguen en el futur i la síndrome paranoide. Així doncs, l’estampa que se’ns mostra és d’un cinisme espaterrant: el 2020, quatre persones que han jurat fer prevaler la democràcia i els valors humans juguen brut i al marge de la llei per obtenir un benefici governamental, tot generant un gran desequilibri de convivència estatal.